Shops: La Fleca

M'he oblidat l'esmorzar i he necessitat parar-me a una fleca per recordar com és la bolleria plena de calories. Per casualitat m'he aturat amb la vespa a la Fleca, al carrer Muntaner 125.
Comentaris de la meva experiència de 3 minuts i mig allà dins: primer la dependenta ha omès veure'm. He tardat com dos minuts a que la dependenta aixequés els ulls del que estava fent i em veiés. I era al davant! Segon La dependenta no m'ha volgut entendre en català. He canviat, cap problema (quin remei), m'ha dit el preu del donut i quan li he dit que el volia (tercer) l'ha agafat i l'ha tirat literalment sobre el mostrador. M'ha cobrat i (quart) m'ha deixat el canvi al mostrador però a un metre d'on era jo.
Saben els dependents i cambrers que per arribar bé el client regalar un somriure és gratis? Saben que potser jo també tinc problemes però a la feina sóc professional faci el que faci? Jo també he fet de dependenta i feia els possibles per atendre bé a tothom, entrar amb un somriure és una altra cosa.
A La Fleca de Muntaner 125 tampoc hi tornaré!

Restaurants: Casa Fernández

He dinat per primer cop a un clàssic de Barcelona, el Casa Fernández de Santaló (Barcelona). Curiosament encara no hi havia estat, però m'ha sorprès pel pèssim servei, per esperar durant 35 minuts l'únic plat que he demanat: ous ferrats amb albergínia (jo tardo 2 minuts en fer ous ferrats).
Li he dit al cambrer "los he visto más rápidos".
Decoració discreta, tot el que es parla ho sent la taula del costat i a sobre es pot fumar.
Tot per uns 40 euros per cap sense vins.
No repetiré, pel mateix preu en conec de molt millors.