Feia dies que no escrivia, i és que tot pot dependre de la inspiració i de les ganes que s'hi posi a fer les coses.
Tinc la sort que sóc molt racional (o almenys sempre ho he estat, tot i que aquest estiu he tingut una "flaqueza" que mai hagués dit que tindria, però suposo que és la llei de Murphy i que simplement són coses que passen). Doncs bé, el que deia: sóc racional i no em deixo emportar per les coses del cor i intento pensar les meves decisions. Abans estava escrivint al meu diari que el temps em passa volant, ja és pràcticament novembre, el meu cumple, eibtm i nadal. He d'acabar de planificar el viatge i se'm tira el temps a sobre. Sembla que a vegades em quedi mirant com passa el temps i estigui aturada. Tinc aquesta sensació i no sé si he de fer alguna cosa i moure'm més, intervenir. Reacció o proacció.
Curiosament em vaig guanyant enemics allà on vaig, bàsicament dins del sector serveis i per dir el que penso: l'altre dia a un bar de tapes a madrid vaig comentar que la empanada de la Regina estava dura com una pedra i ho vaig demostrar. Els clients reien. La de la barra que no havia fet cap mueca en tota l'estona ni es va inmutar. La majoria de la gent s'ho hagués menjat i no hagués dit res.
Arribo a casa amb la maleta el dissabte al vespre, l'ascensor tenia senyal de que tenia la porta oberta. Pujo fins a l'àtic i l'ascensor no hi era, pujo al sobreàtic i allà estava l'ascensor amb la porta oberta. Com que al sobreàtic només hi ha un vei, vaig trucar al timbre per a que se n'adonés i a la propera vigilés en tancar bé la porta. La majoria de la gent hagués passat i no hagués dit res.
Ahir esmorzant amb la Maña i sa germana MariPati demanem cadascuna un crêpe de Nutella (existeixen altres crêpes???) i jo m'asseguro "és de Nutella segur oi?" em diu la cambrera "sí, sí", jo insisteixo "segur, oi? si no no en vull?". "Yessssss" em diu. Ens els porta, el probo i no és Nutella. Però algun idiota es pensa que a mi em pot enredar amb aquest tema??? Evidentment no vam pagar els tres crêpes, sí els tres sucs de taronja. La majoria de la gent hagués pagat i no hagués dit res.
Però jo no sóc com la majoria de la gent, sóc diferent.
