Xats i més

Ahir per fi ens vam conèixer "tots" els del Xat del Suplement. Són gent fantàstica a qui he conegut participant al concurs del Complot del Suplement (de l'amic Solà) i he pogut posar cares a als nicks. De fet, a algunes ja les coneixia, treballant on treballo, molta gent vé i això m'ha donat la oportunitat a conèixe,ls abans. Vam anar a Igualada, on jo no havia estat mai, vaja al centre res de res, érem com en un polígon en una espècia de bar-restaurant senzill. Vam riure molt, em convenia riure. Va estar molt bé. Algú diferent allà, algú que m'ha llamat l'atenció. Feia temps que no em passava.
Arribant a Igualada va ploure com feia temps que no veia, no ens mancava l'aigua? doncs no para de ploure des que ha començat el mes de maig. Millor. Hauria de parar aquesta setmana que vé en Gérald de Brussel.les i en Bill & Troy de Cap Cod. Vull que sorti el sol i que Barcelona llueixi com mai!

Aquesta setmana passada també va ser el cumple de la meva amiga virtual Maria. Volia trucar-la però al final vaig decidir no fer-ho, tot es queda per email, prefereixo no trencar la màgia aquesta de no haver parlat ni per telèfon. Ens agrada aixi, i de fet, no paro d'expplicar-li coses.
Escriure en un blog és més aviat com un diari, però evidentment sense tantes intimitats (almenys jo no). Les coses van prou bé. Menys aquesta setmana que vaig tenir una molt mala noticia que m'ha fet i em fa estar inquieta i nerviosa, però no em sento culpable ni me'n sentiré. Un canvia si vol canviar, jo ja no puc fer-hi res més, ho he fet uns anys però ja no.

Aviat més.