domingo, 7 de enero de 2007

La màgia del Nadal? o la del Corte inglés?

Admiro als que conserven la il.lusió per les festes de nadal, cap d'any, sant esteve... vaja aquests dies que acabem de passar. No entenc aquests consumisme desenfrenat i aquestes ganes de familia i demés. No sóc un bitxo raro, n'hi ha més, molts més que pensen com jo (el que passa és que no ho diuen).

I als nens??? quina educació els hi donem permetent-los tenir tots o quasi tots els regals que demanen, no només dels pares, dels tiets, avis, amics i parents varis.... Hem pensat en els altres? hem pensat en els problemes que tindràn quan s'enfrentin a la vida? si ara els pisos ja són impagables, no vull no pensar com seran d'aqui a 20 anys... si ara ja és dificil trobar una feina estable i que ens agradi, com serà d'aqui a 20 anys.... Tot molt, molt pitjor. Almenys és com jo m'ho imagino.
I si regalem bitllets d'avió? i si regalem entrades a concerts? regalem visites guiades a museus? Regalar experiències és el millor. De joguines RES de RES. Els nens es tornen bojos i ja no saben què triar, què fer-ne. Se n'avorreixen al cap d'una estona. Jo conec una noia que recicla els regals que van portar els reis a la seva filla fa 2 anys, total ni se ne'n recorda....
Totalment impresentable.

I per què ens hem de fer regals? jo pràcticament que no en faig i no en vull. Bé, si cau alguna cosa l'accepto, però no cal. Si durant l'any trobo un detall per a algú que m'agrada ho compro i no ha de ser cap data especial. No ho entenc. El Nadal l'ha inventat el corte inglés o l'associació de botiguers.
Fastigós.

Si demà comencen les rebaixes!!! Qui és el tonto (sí dic tonto) que es compra roba abans del 8 de gener? No té sentit, per a mi cap ni un. Tontos.

I teòricament aquests dies hem menjat més. Dic teòricament perquè jo no menjo especialment més, bàsicament perquè no m'agraden els torrons ni els polvorons, també per nómés vaig a un àpat familiar, i sobretot perquè no hi sóc, marxo de viatjo i aixi aprofito els dies de vacances, per enriquir-me i també per escapar-me. Ara els diaris i revistes omplen les seves pàgines amb règims miracolosos que intentaré probar-ne (algun o altre....).

La màgia per a mi és viatjar i conèixer. La resta em repugna i intento evitar-ho al màxim.